Propostes de L’INSTITUT AGRÍCOLA – Eleccions al Parlament de Catalunya 12M 24

Davant la propera convocatòria electoral, L’Institut Agrícola ha presentat una sèrie de propostes per a què el proper Govern que resulti de les eleccions conegui les necessitats i horitzons que afecten al sector empresarial agroalimentari. Aquestes iniciatives s’han fet arribar als partits polítics amb representació parlamentària que es presenten a les properes eleccions. A continuació en fem un resum.

POLITIQUES D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

• LA XARXA NATURA 2000 HA DE SER ADAPTATIVA I GESTIONABLE

ZEPAS EXISTENTS: Són necessaris plans de gestió i compensacions a les limitacions que s’estableixin a les zones protegides.

Resolució de la Carta emplaçament del Baix Llobregat: S’ha de redefinir la carta d’emplaçament per possibilitar:

• • L’ampliació de l’aeroport.
  • Que es doti d’un pla de gestió i recursos financers suficients a la zona protegida existent.
  • El desenvolupament d’un Hub Agroalimentari al Baix Llobregat, generador d’ocupació.
  • L’execució i manteniment de les infraestructures hidràuliques que permetin les inversions i la comptabilització ambiental.

Realització d’estudis de compatibilitat de reg al Segarra-Garrigues

Diferenciació entre connector ecològic i zona ZEC (ZEPA+LIC)

• IMPULS A PROJECTES INDUSTRIALS DE LA BIOECONOMIA (SAF Suistanable Aviation Fuel, Bioplàstics, biogàs, biotèxtils…) per augmentar sinergies entre sectors productors de matèries primes i sectors industrials, possibilitant alhora el desenvolupament rural i la competitivitat industrial.
  • Establir un llindar màxim de biomassa per a les zones naturals, en base al risc d’incendi i factors ambientals extrems, que funcioni com a mecanisme de simplificació dels processos d’avaluació d’impacte ambiental.
• AGÈNCIA DE LA NATURA: Redefinir el model adaptant les funcions i la governança al desenvolupament de l’estratègia de la Bioeconomia i a una major subsidiarietat amb el territori.
• MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE CANVI CLIMÀTIC: Emprar mecanismes de discriminació positiva sobre les inversions favorables als objectius de la norma, en comptes de penalitzacions mitjançant impostos ambientals, en àmbits on tot sovint no hi ha alternativa.
• AVALUACIÓ AMBIENTAL:  Establir la pre-avaluació d’ofici del DACAAR per autoritzar els projectes de petita dimensió i eximir-ne el requisit. Exemple: tales forestals.
• FAUNA: Establiment d’un programa per reduir els danys de la fauna i erradicar especies invasores d’especial impacte econòmic per sectors com l’agroalimentari i el turístic.

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

Tenint en compte les potencialitats del territori, a Catalunya diversos sectors industrials tenen la  capacitat per desenvolupar les energies renovables. És necessari simplificar els procediments administratius per fer-ho viable, en particular en els àmbits següents:

1. FACILITAR LA IMPLANTACIÓ DE FÀBRIQUES PRODUCTORES DE SAF (Suistanable Aviation Fuel) a partir de biomassa a Catalunya en sinergia amb el sector forestal i la modernització de l’aeroport del Prat.
2. POTENCIAR LA PRODUCCIÓ DE BIOGÀS A CATALUNYA:  amb els sectors de la producció càrnica i de la depuració d’efluents industrials i urbans, i la facilitar la seva distribució a la xarxa de gas.
3. SIMPLIFICAR ELS PROCEDIMENTS PER A LA INSTAL·LACIÓ DE PLAQUES SOLARS I AEROGENERADORS i la seva connexió a la xarxa elèctrica. És imprescindible compatibilitzar la producció d’energia renovable amb les figures ambientals de protecció del territori.
4. POTENCIAR LA PRODUCCIÓ DE RENOVABLES a Catalunya per davant d’un model d’importació d’energia elèctrica a través de grans infraestructures de transport elèctric. La previsió de desplegament d’infraestructures energètiques ha de tenir en compte els tancaments prevists d’altres centres productors d’energia com ara les centrals nuclears, sobre les quals cal preveure un allargament del seu funcionament donada la baixa execució de renovables.

DESCARBONITZACIÓ DE LA INDUSTRIA I SECTORS PRODUCTIUS

La descarbonització de la industria i sectors productius va íntimament lligada als punts de transició energètica, ja que tots ells permeten reduir la petjada de carboni. Quan no sigui així, cal establir un mercat de drets d’emissió que creï sinergies entre sector productor i industrial.

CREACIÓ D’UN MERCAT DE CO2 a partir de la titulització dels drets de CO2 provinents de les masses forestals en creixement i zones reforestades que no hagin assolit el seu màxim de biomassa recomanable.

ESCASSETAT HIDRICA I GESTIÓ DE LA SEQUERA

1. ESTABLIMENT D’UN CENTRE D’INTERCANVI D’USOS D’AIGUA (CIUA) A LES CONQUES INTERNES DE CATALUNYA. Es tracta d’un mercat d’aigua amb el vist-i-plau de la Generalitat que ha d’indicar la validesa de la cessió temporal del recurs i disponibilitat del mateix.
2. FINALITZAR ELS PROJECTES D’AIGUA REGENERADA EN CURS (Besòs).
3. DESENVOLUPAR TERCIARIS AMB AIGUA REGENERADA arreu, en particular allà on ja hi tenim una demanda latent del territori com ara l’Alt i Baix Penedès.
4. APROFITAR EL PERIODE DE SEQUERA PER EXECUTAR LES MESURES CONTRA INUNDACIONS. Programa de neteja de lleres i retirada de sediments allà on hi ha una pèrdua de la capacitat de desguàs.
5. FER LES INFRAESTRUCTURES NECESSÀRIES PER INCREMENTAR LA GARANTIA D’ABASTAMENT A 3.5 ANYS.
   1. Estudiar i executar el recreixement d’alguns pantans actuals per augmentar les reserves en els períodes de pluges intenses.
   2. Accelerar l’execució de les dessaladores previstes
   3. Establir uns espais delimitats per a la recàrrega intensiva d’aqüífers amb aigua excedent
6. POTENCIAR LA MILLORA I MODERNITZACIÓ DELS REGADIUS.
7. POTENCIAR LA REDUCCIÓ DE LA FRACCIÓ DE COBERTA VEGETAL ALS BOSCOS DE CAPÇALERA per permetre major escorrentia cap als pantans.
8. CLARIFICAR EL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC A LES CONQUES INTERNES.
9. ESTABLIR UN PLA DE SUPORT ESPECÍFIC PER ALS CONREUS LLENYOSOS DAVANT LA SEQUERA.
   1. Posada a disposició de recursos hídrics per a la subsistència
   2. Finançament específic per a la dotació de recursos hídrics disponibles
   3. Finançament específic a fons perdut per a la reposició de llenyosos i recuperació del potencial productiu.

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I GESTIÓ DEL TERRITORI

BAIX LLOBREGAT:  

• Modificació del Pla Territorial del Parc Agrari per permetre la modernització del sector.
• Potenciació d’un Hub Agroalimentari que aporti valor afegit i ocupació.
• Modernització d’infraestructures hídriques per evitar inundacions.

PENEDES:

• Desenvolupar el reg de suport a la zona vitivinícola del Penedès a fi de garantir la producció. vitivinícola.

RENOVABLES I BIOECONOMIA:  zones forestals i ramaderes de Catalunya

• Potenciar els usos industrials de la biomassa i els residus (SAF, Biogàs, biotèxtils, bioplàstics, biofertilitzants, producció d’hidrogen).
• Establiment, juntament amb l’INCASOL, d’un pla per a la captació d’inversió industrial per als usos industrials lligats a la Bioeconomia.

EMPRESA AGROALIMENTARIA

• Desenvolupament d’una legislació específica sobre les empreses de serveis agraris.
• Cadena alimentària: impuls a l’agrupació d’oferta, augment de la demanda i supervisió de posicions de mercat que puguin esdevenir de posició dominant.
  • Potenciar la fusió de Cooperatives Agroalimentàries.
  • Afavorir la creació de Joint Ventures de la producció i transformació.
• Potenciar les marques col·lectives catalanes (DO, DOP, IGP) en els mercats estatal i internacionals. Aprofitar les sinergies que ofereixen el Port i l’Aeroport de Barcelona.

REGADIUS

• Establir mesures de finançament per a la millora i extensió dels regadius a Catalunya.
• Afavorir l’ús del CIUA per finançar les millores i ampliacions dels regadius
• Potenciar la simplificació de costos en estructura, manteniment i governança de les Comunitats de Regants de Catalunya, si s’escau, amb la fusió de projectes.

ADMINISTRACIÓ

• Reducció de la burocràcia simplificant i reduint les dades que es demanen als tràmits.
• Redisseny dels ajuts i tràmits per a simplificar els seu control, gestió i certificació.
• Escurçament del període de gestió i pagament dels expedients a un màxim de 6 mesos.
• Establiment d’indicadors públics de la tasca del Departament, temps per expedient, nombre d’incidències generades, atenció a l’administrat i efecte sobre l’empresa.
• Impedir la bretxa digital i mantenir el format no digital a partir dels 60 anys.

ECONOMIA

• Mesurar la Balança Comercial de Catalunya amb la resta de l’Estat Espanyol i la UE.